Category Archives: Sobre el blog

Comentaris referents o relacionats a aquest blog.

Abbiamo fatto la proposta al Festival della scienza 2013 [*] :D

SAM_5823 fosilpiimargall22_04 DSC07729 SAM_2793 dissegni di mostre paleontologia Descrizione dei contenuti scientifici dentro del tema

“la Bellezza” [*] 2013

Mostrare che è la paleontologia, l’evoluzione,le proporzione auree della belezza.

Come l’evoluzione e la natura
premiano la bellezza come strategie naturale che serve per trovare un partner, spaventare,ecc. Introduzione alla
geologia, come si puó sapere l’ettà d’uno strato geologico e di un fossile. Come i microfossili servono per datare.Come
si riconoscono i fossili per comparazione anatomica.Come si lavora in un vero scavo paleontologico
d’urgenza.Sensibilzare sul bisogno di proteggere il patrimonio.

Descrizione tecnica
Mostra indoor e di museo in strada e Indoor:

Disegni organismi con Pannello d’introduzione alla geodinamica:

Mostrando che la terra si trasforma, le plache tectoniche si muovono. Terremoti,volcani,
debris flow e disertezazioni non sono solo tragedie, grazie a queste oggi possiamo conoscere meglio il pasato grazie
alla conservazione di questi antichi organismi.

Pannello bioestratografico mostrando come si s l’età d’uno strato
geologico o un fossile.

Pannello di Evoluzione, di pressione sessuale, teorie di casi stremi che si sopetta che strategie e come organismi precedenti a quelli che conosciamo oggi.

Come questa puó diventare estrema in casi come puó essere
stato in smilodon, cervus megalocerus o un simplice pavone. panello casi en che si usano dissegni e colori vivi come
strategia per riproducersi,camuflarsi, comunicarsi o mostrare pericolo.

Pannello della matematica della vita:

Proporzioni auree nella natura e come loro influenzano ai grandi artisti come Leonardo, Dalí o Gaudí.

Pannello Come lavorano i paleontologi e come si protegge un fossile.Altri fossili che si possono vedere in strada…

Mostra Outdoor: in strada si possono trovare posti con veri fossili…e se è possibile ( a livello di autorizzazioni) studianti di belle arte facendo ristauri
di 2x2m2 in 3 palazzi lasciando alla vista i fossili che ci sono come futuro attrativo turistico.

Riproduzione sumulata di come si conserva un fossile.

Anuncis

El blog Caracolesenlasaceras

Hemos tenido una agradable sorpresa, el creador de www.caracolesenlasaceras.com nos ha contactado para presentarnos su web sobre fósiles urbanos en la cual por el momento se incluye información sobre los fósiles que se pueden encontrar en ciudades asturianas y estamos convencidos que que un futuro se ampliará a otras regiones.

Rubén nos comenta que nuestro blog ha sido una de sus fuentes de inspiración, lo cual nos alegra, nos anima a seguir trabajando en la línea de divulgar ese patrimonio desconocido.

Os invitamos a visitar su blog www.caracolesenlasaceras.com , lo seguiremos, nos parece especialmente interesante la posibilidad de conocer otras iniciativas que pueden ser un incentivo para un turismo de cultura interesado en este museo abierto que pueden ser nuestras calles.

En cas d’estar convençut que es tracta d’un fòssil i el vols penjar al blog:

Geòlegs,aficionats  i especialistes amb un cop d’ull ja coneixen els materials que composen les rajoles, i si hi ha possibilitats que en elles hi hagi cap mena de fòssil, però sigues molt conscient que no sempre en trobaras ,donat que si origen no es  sedimentari no poden haver-hi fòssils. Aixi que no en busquis al granit, tampoc ho facis en rajoles de materials ceràmics d’origen antròpic. Una petjada de gos al ciment tampoc és una icnita.

Localització: Fes una foto general de la situació, posa carrer i el número, si vols també pots afegir el punt GPS, la ciutat…  Pots marcar el punt a Google maps…

Origen: No oblidis que ens trobem a una època de gran deslocalització on en edificis antics els materials originaris cal esperar que  provenen de pedreres properes a la edificació però a l’actualitat tranquilament pots trobar pedra de Girona a Barcelona i pedra del Brasil a Granollers.

Escala: Quan facis la foto del fòssil posa quelcom d’estàndard, una mesura, un euro és una bona mesura, i quasi sempre en portem algun assobre.

Imatges: Quan pengis quelcom has de garantir que ets l’autor de la fotografía i sempre complir amb la normativa vigent al respecte.

Fins on aprofundir: Recorda que això no és un doctorat i ha d’èsser llegit per a tothom. Tot i això, si ho converteixes en un doctorat benvingut sigui, també és un lloc d’especialistes. Tingues en compte que en paleontología la prudència és una garantia de credibilitat i evita passar vergonya.

Garanties: Els autors del blog creiem que l’humor és una gran qualitat, però no et confonguis, no és un lloc per fotomontatges ni faltar el respecte a ningú, tampoc a la veritat. Si vols fer-ho aquest no és el teu blog i solament tu net’s el responsable.

La teva galería:Aquesta és la teva galeria, penja els teus fòssils, les teves conclusions, comenta i comparteix inquietuts.

 

Un dinosaurio en una catedral

Es fácil preguntarse que hace un dinosaurio en una catedral, algo tan infrecuente que buscando la notícia me aparece incluso en blogs de fenómenos paranormales. Andrea Tintori, paleontólogo de la Universidad de Milán ha sido el responsable del hallazgo en la catedral de Vigevano, y la verdad es que viendo la imagen del supuesto fósil, deja poco margen para dudar de que se trate realmente de un cráneo seccionado longitudinalmente. La gran notícia es que probablemente no se trataba de la única baldosa del bloque y por tanto cabe esperar que aparezcan de nuevas. el problema es ¿dónde?.

Andrea Tintori es autor de Mesozoicfishes 3: systematics, Paleoenvironments and biodiversity.

(Gracias reitotoro por la noticia.)

Toni

Para leer un poquito más:

Perquè els autors de RAJOLES considerem les rajoles un patrimoni dispers?

Les rajoles en principi solament això, rajoles, persones anònimes les van triar amb més o menys gust posant-les al nostre voltant sense concert  i amb diferents motivacions que van des del criteri personal passant pel preu i les modes.

Aquest mosaic dissonant fruit de diferents èpoques  ha conformat un entorn variat entre el kistch i el màgic, els 70 i el modernisme passant per l’edat mitjana.

Les rajoles acompleixen una funció important de comfortabilitat al caminar reduint les probabilitats de torçades de turmell i millorant la higiene de les nostres ciutats al facilitar la neteja i evitar l’enfangat i les polsegueres del substrat nu sense enrajolar. Són resistents, molt resistents, expressen el nostre caràcter, la nostra cultura i la nostra història a qui les vulgui entendre.

En aquesta primera edició volem centrar-nos en una vesant desconeguda per quasi tothom utilitzant les rajoles de materials sedimentaris com a introducció a la paleontologia cercant els fòssils que puguin contenir a la seva matriu.

La peleontologia és més que una ciència, és una fusió de disciplines, integradora de la biologia i la geologia  per a localitzar i estudiar els fòssils amb tentacles a algunes altres com la física, l’ecología i la restauració (no HORECA).

Volem potenciar amb aquest bloc molt aquesta vesant,  però no solament ens volem quedar aquí, desitgem també mostrar aquells arcs inclosos en parets fruits del reciclatge intel·ligent, escuts, marques d’artesans, ceràmiques, fins i tot rajoles de iaia que desapareixen constantment davant una presió d’enderrocament per crèixer en verticalitat. A part dels paleontòlegs volem també despertar les ganes d’explicar d’aquells coneixedors de la ceràmica, estudiosos de la rajola catalana i arqueòlegs inquiets.

Toni

Presentació del blog

Era al voltant del 2006 quan vaig descobrir el secret que tapissa les nostres ciutats, al jaciment de Vallparadís estava descobrint tot un nou món. Aquells animals que veiem als reportatges i llibres els recuperavem dels nivells fossilífers  de la ciutat egarenca, peces d’impressionants d’animals extints i que ja dels que en alguns casos, ni tant sols podem localitzar animals semblants al nostre continent. Del sòl de Terrassa vaig endinsarme al món de la paleontologia fent zàping temporal passant del Quaternari al Miocè recuperant fauna del voltant d’un milió d’anys a tortugues gegants de més de 11 M.A (milions d’anys) a la terra dels trabucaires, les sardanes i els castellers amb una última parada al Oligocè de ponent.
Més enllà d’una feina gratificant el participar d’aquell projecte per a mi va estar una oportunitat incomparable, única, que sempre he agraït a tots aquells que ho van fer possible. A aquell jaciment vaig aprendre com els meus companys, complets desconeguts es podien convertir en amics de per vida, als qui si et calía un cop de mà solament els ho teníes que fer saber i desinteressadament t’ajudaven i feien  sense malinterpretacions ni segones lectures.
Dels seus directors Joan Madurell i Pep Aurell en vaig aprendre molt, gaudint de magnífics moments en que et donaven una explicació, en Joan s’ajudava de la seva navalla d’excavació dibuixant el terra, i d’aquesta manera et resolia qualsevol dubte sense necessitat d’aplicacions multimedia. Va ser un any dur, que vaig compaginar amb el meu projecte de final de Master que redactava per les nits i als minuts que podía esgarrapar mentre sopava.

Al migdia, a l’excavació, anàvem a llocs de cuina ràpida a comprar el dinar per tenir temps de poder fer el cafè tranquil·lament abants de tornar al jaciment. En una d’aquelles visites, en Pau Obradó em va mostrar com les rajoles de Terrassa conteníen fòssils marins. En Pau, a part d’un gran especialista en probòscids  és un gran bromista, aixi que em va caldre una bona estona abans de digerir la notícia i entendre que parlava seriosament, i ben pensat, és quelcom tan llògic com desconegut.
D’aleshores que entre projecte i projecte d’una forma recurrenthe anat preparant un projecte que utilitza les rajoles com un a fil conductor , ja fa anys que no puc deixar de mirar les rajoles quan camino, cercant quelcom més que  els monotemàtics nummolits que conformen una gran part de la ciutat de Girona.Però fins i tot aquests organismes em fascinen…
De vegades hi ha quelcom més que nummulits, fet que va empènyer a Ana Cornellà a fer la seva guía de fòssils urbans a la ciutat de Barcelona, seguint el rau-rau de les rajoles amb fòssils. Primer, quan ho vaig llegir a el Periódico vaig tenir la sensació que es té quan et passen al davant,però el món és gran, hi ha moltes persones pensant, amb projectes encisadors combinats amb l’empenta de l’emoció i divulgar.

Ja ha plogut molt d’aleshores, li vaig explicar a en Vàngelis el projecte i ens vem emocionar cercant la manera de dur-lo a terme juntament amb algun projecte més, fent esquemes i gargots a la seva llibreta i cachitos de paper.
Com es sol dir la millor manera d’avançar és començar a caminar, aixi que hem decidit crear aquest bloc on ens agradaría anar penjant aquells fòssils amb els que ens ensopeguem a la xarxa o al carrer amb la finalitat d’integrar tot allò que es pot trobar dispers a l’univers de la xarxa.

Fòssils, pseudofòssils i el fenòmen paraidòlic.

¿Veus calamars? ¿8000? ¿o colesterol?

Quan es cerquen fòssils cal pensar que són inmersos en una matriu mineral, fet que requereix un fort esforç d’interpretació amb la poca informació que es té veient solament un fragment en secció i totes les possibilitats existents de plans de tall. Aquesta mínima informació visual amb la que es conta i l’esforç d’interpretació fa que tinguem que cercar les imatges d’antecedents amb els que compta la nostra memòria, per comparació de patrons podem ben sovint diferènciar si es tracta d’un fòssil, una beta, però de tant en tant el nostre cervell ens proposa un parany.

És ben cert que l’experiència facilita aquesta tasca de memòria i d’interpretació i que quan més clar sigui el fòssil menys dubtes tindrem sobre de que es tracta. Però els fòssils no oblidem que de vegades per fenòmens tafonòmics l’òs es mineralitza, transforma, deforma, canvía de color, i de vegades apareix el que es coneix com a fenòmen paraidòlic.  Aquest fenòmen fa que el nostre cervell en la seva recerca de similituts morfològiques accepti com a semblants dues formes, una real i una simbòlica , com quan cerquem formes als núvols, que en el cas dels fòssils coincideixen si el diagnòstic és correcte, o poden donar com a bò un fòssil sense ser-ho. Casos  que es coneixen com a pseudofòssils.

Per allunyat que sembli quelcom semblant succeeix amb la foto de mostra, en ella podem veure calamars, també podem llegir 8000 , o veure l’invisible colesterol. És el poder de l’abstracció.

       Per saber més sobre pseudofòssils:

Toni