Presentació del blog

Era al voltant del 2006 quan vaig descobrir el secret que tapissa les nostres ciutats, al jaciment de Vallparadís estava descobrint tot un nou món. Aquells animals que veiem als reportatges i llibres els recuperavem dels nivells fossilífers  de la ciutat egarenca, peces d’impressionants d’animals extints i que ja dels que en alguns casos, ni tant sols podem localitzar animals semblants al nostre continent. Del sòl de Terrassa vaig endinsarme al món de la paleontologia fent zàping temporal passant del Quaternari al Miocè recuperant fauna del voltant d’un milió d’anys a tortugues gegants de més de 11 M.A (milions d’anys) a la terra dels trabucaires, les sardanes i els castellers amb una última parada al Oligocè de ponent.
Més enllà d’una feina gratificant el participar d’aquell projecte per a mi va estar una oportunitat incomparable, única, que sempre he agraït a tots aquells que ho van fer possible. A aquell jaciment vaig aprendre com els meus companys, complets desconeguts es podien convertir en amics de per vida, als qui si et calía un cop de mà solament els ho teníes que fer saber i desinteressadament t’ajudaven i feien  sense malinterpretacions ni segones lectures.
Dels seus directors Joan Madurell i Pep Aurell en vaig aprendre molt, gaudint de magnífics moments en que et donaven una explicació, en Joan s’ajudava de la seva navalla d’excavació dibuixant el terra, i d’aquesta manera et resolia qualsevol dubte sense necessitat d’aplicacions multimedia. Va ser un any dur, que vaig compaginar amb el meu projecte de final de Master que redactava per les nits i als minuts que podía esgarrapar mentre sopava.

Al migdia, a l’excavació, anàvem a llocs de cuina ràpida a comprar el dinar per tenir temps de poder fer el cafè tranquil·lament abants de tornar al jaciment. En una d’aquelles visites, en Pau Obradó em va mostrar com les rajoles de Terrassa conteníen fòssils marins. En Pau, a part d’un gran especialista en probòscids  és un gran bromista, aixi que em va caldre una bona estona abans de digerir la notícia i entendre que parlava seriosament, i ben pensat, és quelcom tan llògic com desconegut.
D’aleshores que entre projecte i projecte d’una forma recurrenthe anat preparant un projecte que utilitza les rajoles com un a fil conductor , ja fa anys que no puc deixar de mirar les rajoles quan camino, cercant quelcom més que  els monotemàtics nummolits que conformen una gran part de la ciutat de Girona.Però fins i tot aquests organismes em fascinen…
De vegades hi ha quelcom més que nummulits, fet que va empènyer a Ana Cornellà a fer la seva guía de fòssils urbans a la ciutat de Barcelona, seguint el rau-rau de les rajoles amb fòssils. Primer, quan ho vaig llegir a el Periódico vaig tenir la sensació que es té quan et passen al davant,però el món és gran, hi ha moltes persones pensant, amb projectes encisadors combinats amb l’empenta de l’emoció i divulgar.

Ja ha plogut molt d’aleshores, li vaig explicar a en Vàngelis el projecte i ens vem emocionar cercant la manera de dur-lo a terme juntament amb algun projecte més, fent esquemes i gargots a la seva llibreta i cachitos de paper.
Com es sol dir la millor manera d’avançar és començar a caminar, aixi que hem decidit crear aquest bloc on ens agradaría anar penjant aquells fòssils amb els que ens ensopeguem a la xarxa o al carrer amb la finalitat d’integrar tot allò que es pot trobar dispers a l’univers de la xarxa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s